El ginkgo és un arbre únic en el món, sense parents vius. Està classificat en la seva pròpia divisió, la Ginkgophyta, sent l'únic membre de la classe, Ginkgoopsida, ordre Ginkgoales, família Ginkgoaceae, gènere Ginkgo. Conté una única espècie, el Ginkgo biloba que constitueix un dels millors exemples de relicte o fòssil vivent conegut. Originari de Xina. Pot arribar a viure un mil·lenni. S'ha usat amb fins ornamentales des de fa mil·lennis. Pot florir en diferents climes del món. Des de fa segles s'ha utilitzat per les seves accions terapèutiques, especialment per la medicina tradicional xinesa, i les fulles de l'arbre s'usen en la herbolaria moderna.
Nom comú: Ginko, Arbre dels quaranta escuts.
Lloc d'origen: Xina.
Etimologia:. El nom original d'aquest arbre en xinès va ser "albercoc argentat"( yín ìng). L'escriptura d'aquesta paraula va ser introduïda al japonès en el segle XVII, però amb altra pronunciació: ginky. Aquest va ser el nom que va conèixer el primer occidental a veure l'espècie, el científic alemany Engelbert Kaempfer, en 1690. En xinès modern, el nom és (bái gu), que significa "fruita blanca". Biloba es refereix als dos lòbuls de la fulla. El nom de l'arbre dels 40 escuts es deu al preu que va pagar un afeccionat parisenc a un horticultor anglès per la compra de 5 ginkgos al preu de 40 escuts cadascun.
Descripció: Arbre caducifoli de ramificació oberta, amb la copa piramidal en els exemplars masculins i més horitzontal en els femenins, que pot arribar a més de 30 m d'alçada. Escorça bastant suberosa de color gris, fisurada. Fulles simples, de color verd clar, tornant-se grogues en la tardor. Tenen forma de ventall, amb dos lòbuls que la divideixen. Tenen 5-10 cm de longitud, i estan llargament pecioladas; la seva nervació és paral·lela. Es disposen de forma alterna o dispostes en penjolls de 3-5 fulles. Flors dioicas, en peus diferents. Les masculines groguenques. Les femenines solitàries. Fruit en drupa, rodó o elipsoide, d'uns 2-3 cm. de diàmetre, groguenc, amb la polpa comestible. Conté 1-2 llavors.
Curiositats: Després de la bomba atòmica d'Hiroshima, va ser un dels pocs arbres que va quedar en peus en les proximitats de l'epicentre, pel que l'hi coneix com portador d'esperança.
