Encara avui dia no entenem molt bé el funcionament vegetal. Quan s'estudia el regne vegetal sempre es fa a partir de models humans i animals, estem totalment “zoocentrats”; Existeixen molt més treballs sobre els animals que sobre els vegetals. Com resultat, sovint passem al costat de la realitat vegetal. És cert que és més difícil identificar-se amb un gerani que amb un animal, no obstant això els devem molt a les plantes; Elles van canviar l'atmosfera del nostre planeta transformant el diòxid de carboni en oxigen durant milions i milions d'anys, permetent la vida animal en el planeta. Fins i tot el petroli que cremam massivament avui dia (destrossant l'atmosfera que ens han proporcionat les plantes) no és més que material vegetal fossilitzat. Podríem fer una llarga llista de coses que devem a les plantes: oxigen, menjar, recer,energia i un llarg etcètera, però en canvi elles podrien existir sense nosaltres.
L'ésser humà, que es creu estar a la part alta de la piràmide evolutiva, compte amb 26000 gens al seu ADN mentre que el de l'arròs té 50000 gens; qui esta més evolucionat?
Realment, el regne animal i vegetal no estan en competència, el que passa és que hem seguit estratègies evolutives distintes. L'animal és mòbil, la planta no ho és. Els vegetals han hagut de desenvolupar estratègies molt complexes per a defensar-se, per a comunicar-se. Per exemple una simple mongeta quan rep un atac de pugons emet molècules volàtils destinades a un altre animal, un depredador dels pugons. Per a protegir-se de les gaselas, l'acàcia, canvia en qüestió de segons la composició de les seves fulles, fent-les astringents i in-digeribles; a més produïx molècules d'etilè per a avisar a les acàcies veïnes de la depredació. Recentment, investigadors de l'institut nacional d'investigació de la Amazonia, han demostrat que molècules volàtils produïdes pels arbres tropicals, serveixen per a condensar el vapor d'aigua en forma de gotes de pluja; dit d'una altra manera, els arbres són capaços de provocar pluja damunt d'ells quan ho necessiten.
L'arbre és potencialment immortal, no esta programat genèticament per a morir. La mort d'un arbre és normalment deguda a agents externs: tempestes, incendis, un llenyataire, un llamp etc... en canvi, en els animals, els gens s'apaguen per un mecanisme bioquímic, la metilación, que és l'origen de l'envelliment. L'arbre mes vell conegut és la Lomatia tasmanica de 43000 anys d'antiguitat. La seva llavor inicial hauria germinat en el plistocè en el moment de la coexistència del Neandertal i l'home modern; el primer arbre nascut de la llavor ha desaparegut fa molt, però no s'ha mort s'ha anat reiterant (clonant mitjançant rebrots) fins a avui dia. es pot dir que és el mateix individu l'actual que el de fa 43000 anys? L'arbre és alhora un ésser únic i plural. L'home posseïx solament un genoma, estable. En l'arbre trobem importants diferències genètiques segons les branques (o reiteracions), aixo reforça la idea que l'arbre no és un individu sinó una colònia, semblat a un escull de coral.
