Els arbres, fora del seu ambient natural, necessiten manteniment igual que les plantes del jardí, i això no solament significa podar sinó també cuidar el sistema radicular. Les arrels absorbents dels arbres estan en els primers 20 cm del sòl, si sembrem gespa o altres plantes just sota la copa, les arrels d'aquestes entren directament en competència amb les de l'arbre, fent el seu desenvolupament mes difícil. També hi ha costum de llevar per estètica tota la matèria orgànica (fulles) que protegeixen les arrels i aporten nutrientes necessaris per al seu desenvolupament. Una altra problema habitual és la compactació del sòl ( aparcant el cotxe sota etc.. ) i això elimina l'oxigen necessari per a les arrels. Si es van sumant tots aquests factors obtenim arbres febles i mes propensos a sofrir plagues i malalties. Cal intentar respectar la zona de les arrels i deixar una zona al voltant del tronc de protecció on es pot aportar matèria orgànica (mulch) si no es deixen les fulles del propi arbre. També pot ser necessari podar, però no de forma sistemàtica i sense sentit com se sol fer en els arbres de la via publica, sinó simplement observar i corregir a temps defectes o accidents que en el futur poden perjudicar a l'arbre. Per exemple una escorça inclosa, que és molt fàcil de corregir quan l'arbre és jove, si no es rectifica a temps pot ser fatal per a l'arbre. Els arbres ben cuidats són atractius i poden afegir un valor considerable a una propietat. Els arbres mal mantinguts poden convertir-se en responsabilitat seria. Per això és recomanable fer un seguiment dels arbres. És fàcil substituir un roser mort però un arbre de 80 anys....
En molta ocasions, m'han cridat clients per a descopar i refaldar pins sota el pretext que tenen por que caiguin; Aquestes operacions a part de desgraciar l'estètica de l'arbre, produïxen l'efecte contrari al desitjat pel client, En la guia de l'arbre es produïxen hormones responsables del creixement de les arrels, al llevar-li la guia, el sistema radicular es veu afectat morint part de les seves arrels i l'arbre s'afebleix (més probabilitat de tenir procesionaria, Tomicus, etc...). El refaldat tampoc és la solució, els arbres refaldats i amb copa petita estan més exposats al balanceig pel que augmenta el risc de ruptura i caiguda, en canvi un arbre ramificat des de la base té més càrrega estàtica durant un vendaval, les fulles, branques, banquillons esmorteïxen l'amplitud d'oscil·lació i disminuïxen el risc de ruptura. Sempre es poden trencar branques durant un vendaval, però és més difícil que caigui l'arbre sencer si es respecta la seva estructura a l'hora de podar. És possible podar l'arbre respectant les branques de l'arbre, podar branca per branca el que estigui sec i trencat llevant el mínim possible de verd, despuntant alguna branca que pugui estar en contacte amb edificacions sense haver de llevar-la sencera.
