La poda del pi



En molta ocasions, m'han cridat clients per a descopar i refaldar pins sota el pretext que tenen por que caiguin; Aquestes operacions a part de desgraciar l'estètica de l'arbre, produïxen l'efecte contrari al desitjat pel client, En la guia de l'arbre es produïxen hormones responsables del creixement de les arrels, al llevar-li la guia, el sistema radicular es veu afectat morint part de les seves arrels i l'arbre s'afebleix (més probabilitat de tenir procesionaria, Tomicus, etc...). El refaldat tampoc és la solució, els arbres refaldats i amb copa petita estan més exposats al balanceig pel que augmenta el risc de ruptura i caiguda, en canvi un arbre ramificat des de la base té més càrrega estàtica durant un vendaval, les fulles, branques, banquillons esmorteïxen l'amplitud d'oscil·lació i disminuïxen el risc de ruptura. Sempre es poden trencar branques durant un vendaval, però és més difícil que caigui l'arbre sencer si es respecta la seva estructura a l'hora de podar. És possible podar l'arbre respectant les branques de l'arbre, podar branca per branca el que estigui sec i trencat llevant el mínim possible de verd, despuntant alguna branca que pugui estar en contacte amb edificacions sense haver de llevar-la sencera.